Pressió, ansietat,
intensitat. Benvinguts a segon de batxillerat, tripulants. Ens tornem a veure
per fi! Sincerament, no us he trobat gaire a faltar....enteneu-me! Estava
millor a la platja.
Heu de saber que fa
poc més de dues setmanes vaig començar EL curs de la meva vida on patiré però
gaudiré. Un curs on em jugo el meu futur i part de la meva vida. Sona fort i
dur, però és així. Només em queda ser fort i aplicar-me com mai, ja que, al cap
i a la fi, val més patir un any que no tota la vida.
De totes maneres,
estic segur que serà un any increïble que el viure amb melancolia, ja que serà
el curs de l’acomiadament. Qui diria que després de quinze anys en aquesta
escola algun dia arribaria el final. Sem
farà tan, però tan dur, no tornar a veure el mateix cada dia i que la rutina
canviï per complet, que em poso trist fins i tot abans de pensar-ho. És que no
vull, em nego...però per desgràcia és el que toca. Hem madurat i així és la
vida. Molts cops et posa traves pel camí i fa que tot sigui més dur, però hem
d’acceptar-ho tot (o gairebé tot) per molt mal que faci.
Ara, simplement
cal aplicar-se i donar-ho tot, que un any el pot aguantar qualsevol. Sé que
vosaltres, tripulants, estareu amb mi durant tot aquest recorregut. El viatge
2.0 comença i el vaixell torna a salpar, som-hi!
