Una persona té
moltes cares. Segons amb qui estiguin o on estiguin es mostraran d’una forma o
d’un altre. Això, segons el meu parer, és la màgia de l’ésser humà però alhora
un dels majors defectes, m’explico.
Les personalitats
varien i provoquen que qualsevol persona es pugui adaptar a certes
situacions en una gran quantitat de contextos. Aquesta diversitat, varietat o
com vulgueu dir-li és, simplement, magnífica. El fet de parlar amb algú que et
cau genial estant còmode i, seguidament, parlar amb algú totalment diferent i
seguir estant còmode és pura màgia. Però aquesta màgia en qualsevol moment pot donar-te
un cop d’aquells que piquen i fan mal de veritat. Sabeu el que dic, no? Aquells
cops emocionals que t’esquitxen a la cara i et fan sentir d’allò més malament.
Un simple zero a l’esquerra, vaja.
Així doncs, ara
mateix us preguntareu: de què se suposa que parles exactament? Doncs mireu, les
personalitats són molt traïdores i se’t poden tornar en contra en qualsevol
moment. Si no saps adaptar totes les teves cares a qualsevol situació o dius
coses que no toquen pots ferir personalitats. O encara pitjor, et pots ferir a
tu mateix.
Està bé mostrar
diferents cares, cosa que honra i fa gran a una persona, però com en tot en
aquesta vida, has de saber mostrar-les. Somriure quan toca, plorar quan ho
necessitis o cridar quan ho vegis convenient s’ha de saber fer. És incoherent
plorar quan toqui riure o cridar quan toqui plorar simplement perquè, per la
teva maleïda personalitat, et venia de gust riure mentre algú del teu voltant
plora.
Les personalitats, doncs, van lligades a l’autocontrol, i l’autocontrol forma part de la teva persona.
Controla’t, mostra’t com ets i seràs feliç. T’asseguro, tot i no ser ningú, que
és així de simple.
