Quin desastre!

59-76. Simples números? No, el marcador final de la setmana passada. Quin desastre de partit, va ser tot un despropòsit! Des del primer fins a l’últim minut ens vàrem veure superat per a un equip que no era millor que nosaltres en RES. No vam fer res bé, tot ens va sortir malament i no ens vam trobar a la pista. No vam ser un equip, i jo, com a capità, ho reconec el primer.

Com a reflexió crec que hem de pensar individualment i col·lectivament. Pel que fa al pensament individual, tots hem de veure en què hem fallat, però sobretot, per què. Hem d’entrenar més fort TOTS per a poder estar “enxufats” des del primer minut. Cap de nosaltres se salva, avui no hi ha excepcions.

Pel que fa al pensament col·lectiu, hem de recordar que som un maleït equip i que no podem posar els nostres interessos per sobre del conjunt. Ens hem de començar a passar la pilota sense voler ser els herois del partit. Si tots sumem, som imparables i cap equip de la lliga ens pot guanyar.

Com a positiu, val a dir que seguim primers, però ara amb menys marge a la classificació. Una derrota ens pot enviar a la quarta plaça, i no volem per res del món quedar-nos fora dels tres primers llocs que ens portaran als campionats de Barcelona.

Ara, més que mai, som un equip i en sortirem d’aquesta. No és cap drama però ho hem de millorar TOT, des del primer fins a l’últim jugador. Som el sanger, som equip!

L'esperada millora

Fa poc més d’una setmana podíem veure la tensió que, nosaltres, els alumnes de primer de batxillerat, teníem acumulada. Maleïts exàmens, no deixen viure tranquil, és un no parar! De totes maneres, avui no em vull centrar en l’estrès corresponent (que ja ho vaig fer en el seu dia), sinó en la meva millora.

No hi ha punt de comparació entre la primera setmana d’exàmens d’aquest trimestre amb la del trimestre passat, quin canvi! Vaig escriure ja fa unes setmanes que m’havia anat força malament i que no sabia que fer, però ara sembla que ja m’he trobat.  Torno a ser jo. Em torno a sentir bé amb mi mateix (en el sentit acadèmic, és clar). 

Sincerament, he canviat poques coses pel que fa al mètode d’estudi, doncs segueixo estudiant tal com ho havia fet fins ara, però sí que és veritat que m’he atrevit a fer un pas endavant i ho he començat a preparar tot  millor i amb més antelació. L’organització ha estat molt millor (no hi ha cap dubte) i això m’ha afavorit. De moment, ja en se tres resultats: llatí, historia i filosofia. Tots tres m’han anat millor que mai, així que no s’ha de ser gaire llest per veure que no haig de canviar res pel que fa a les següents setmanes – que arriben en res –.

Estic summament satisfet amb mi mateix, perquè tot i els problemes que vaig tenir al principi, m’he sabut aixecar i he pogut tornar a treure les notes que jo treia. Que sapigueu, companys, que el toro no m’ha agafat de nou i ja no m’agafarà mai més. És més, ni se’m aproparà. A partir d’ara veureu un altre jo. Un millor Àlex Martín.