L'esperada millora

Fa poc més d’una setmana podíem veure la tensió que, nosaltres, els alumnes de primer de batxillerat, teníem acumulada. Maleïts exàmens, no deixen viure tranquil, és un no parar! De totes maneres, avui no em vull centrar en l’estrès corresponent (que ja ho vaig fer en el seu dia), sinó en la meva millora.

No hi ha punt de comparació entre la primera setmana d’exàmens d’aquest trimestre amb la del trimestre passat, quin canvi! Vaig escriure ja fa unes setmanes que m’havia anat força malament i que no sabia que fer, però ara sembla que ja m’he trobat.  Torno a ser jo. Em torno a sentir bé amb mi mateix (en el sentit acadèmic, és clar). 

Sincerament, he canviat poques coses pel que fa al mètode d’estudi, doncs segueixo estudiant tal com ho havia fet fins ara, però sí que és veritat que m’he atrevit a fer un pas endavant i ho he començat a preparar tot  millor i amb més antelació. L’organització ha estat molt millor (no hi ha cap dubte) i això m’ha afavorit. De moment, ja en se tres resultats: llatí, historia i filosofia. Tots tres m’han anat millor que mai, així que no s’ha de ser gaire llest per veure que no haig de canviar res pel que fa a les següents setmanes – que arriben en res –.

Estic summament satisfet amb mi mateix, perquè tot i els problemes que vaig tenir al principi, m’he sabut aixecar i he pogut tornar a treure les notes que jo treia. Que sapigueu, companys, que el toro no m’ha agafat de nou i ja no m’agafarà mai més. És més, ni se’m aproparà. A partir d’ara veureu un altre jo. Un millor Àlex Martín.