El mateix Nadal de sempre

Adoro el Nadal. És una època magnifica on pots estar amb aquells que estimes més i passar-ho d’allò més bé, però...cada any és el mateix: dinars i sopars constants. Al final n’acabes tip i arribar al tortell de Reis amb espai a l’estómac és un miracle.

El començament del Nadal, per a mi i per a la meva família, es remunta al dia vint-i-quatre de desembre. La meva família ocupa per complet el meu menjador sobre tres quarts de vuit de la tarda. Aquell dia és el millor per a mi, ja que espero ansiosament l’endemà, el de Nadal. Aquell dia és magnífic, tots estem la mar de contents i tot és felicitat. Cap discussió ni res, està totalment prohibit. Ens atipem a menjar de tot, i quan arribem a casa ens limiten a tombar-nos al llit per a descansar i preparar-nos per a la batalla de l’endemà: Sant Esteve. Ens reunim a casa dels tiets, de nou amb tota la família. M’agrada molt aquell dia, ja que me àvia s’ho passa d’allò més bé amb tots els  seus fills i els seus néts, i sempre acabem fent bromes amb ella.

El dia vint-i-set no hi ha res concret a celebrar, però aprofitem aquestes dates per anar a sopar amb un grup de persones que rondava la trentena. Riure i més riure. Un dia després, se celebra l’aniversari de la meva cosina gran. Aquest any ha tocat una festa sorpresa, i fou magnifica...no s’ho esperava per res del món. Després d’això toca descansar, ja que hem de fer un petit forat a l’estómac per a poder menjar-nos el raïm dos dies després.

Feliç any a tots! Molts petons, molta alegria i molta festa. El dia u de gener és magnífic durant la nit, però durant el dia toca dormir. Em vaig aixecar a les cinc de la tarda, amb una ressaca important. Quin mal de cap, però quina festa! Finalment, toca el dia de Reis, on estem tots cansats de menjar i menjar. El tortell tanca les festes nadalenques, i tots ens acomiadem.

Fins a l’any vinent, Nadal! Ha tornat a estar un plaer. L’any vinent i més i millor (menjar).