"Visca" la monotonia!

Quin avorriment! Aquestes setmanes han estat summament pesades, summament simples, summament monòtones. Arribar a l’escola, asseure’s a la cadira i començar a escoltar el sermó del professor és el dia a dia (em sembla ABSURD). Ara, doncs, estareu pensant: Àlex, que té d’estrany això? Sempre és així, o almenys hauria de ser-ho. Bé tripulants, deixeu-me explicar el perquè d’aquesta trista i desoladora monotonia.

Normalment, a l’escola, les classes solen ser dinàmiques, ja que la societat d’avui en dia ha fet que el dinamisme formi part  del nostre dia a dia. El que tota escola busca perquè els seus alumnes aprenguin, a més del citat anteriorment, és potenciar la creativitat i imaginació dels alumnes perquè aquests no s’avorreixin a les classes. Això és el que trobo a faltar aquestes setmanes fluixes: el dinamisme, la creativitat, la imaginació. Això d’arribar a la classe, seure i prendre apunts sense potenciar el conjunt em sembla penós. Vull anar a l’escola amb ganes de fer alguna classe i cap ni una em dóna el que jo espero. És obvi que no es rebaixaran als meus gustos, però demano que les classes siguin com al principi, amb més dinamisme i més entretingudes. L’ESO pot servir d’exemple.

Aixecar-se del llit, vestir-se, esmorzar, pentinar-se, venir a classe i estar asseguts escoltant al professor sis hores seguides. No vull això. No volem això. I l’excusa de què això és batxillerat no em val (massa vista, busqueu-ne una altra si us plau). La mitja és òbviament vital, però es pot potenciar d’altres formes. Un canvi és necessari JA. No demano res nou, demano tornar al principi de curs i deixar ja l’avorriment de banda. Gràcies.