Nou de novembre de 2015.

Què dirà? Millor dit, que em diran? Fa una setmana, la meva tutora personal va convocar la reunió de primer trimestre amb els meus pares, i només em passaven pel cap aquestes curtes però directes preguntes. El meu cap em deia: anirà tot bé Àlex, tranquil. El meu subconscient, en canvi: si va malament, et quedes sense res... sigues conscient. Dedicat a preparar l’escut per quan arribis a casa. La reunió era a les nou del matí, just quan jo feia economia d’empresa. Després, tenia educació física i vaig decidir preguntar a la mama com havia anat en aquell impàs que tenim entre el començament de classe i classe. Va llegir el missatge, però no va contestar. Això provocà que al meu cap sonessin les maleïdes preguntes sense resposta: que dirà la tutora? I els meus pares? Vaig estar tot el matí pensant i a les dues i mitja vaig sortir més ràpid del que surto normalment. Vaig arribar a casa i la mare em va mirar amb intriga. Se li va escapar un mig somriure i vaig preguntar-li que havia dit la María José, la meva tutora i professora de castellà (magnifica). Tot correcte, digué la mare. Si!!! – vaig exclamar –. Però no perfecte, va prosseguir. Pots millorar, tens les habilitats i capacitats necessàries per a treure millors notes, però ja ens ha dit que és normal tenir dos exàmens suspesos. Res fora del normal a la dura i maleïda etapa anomenada batxillerat, vaja.

Vaig anar a la meva habitació a pensar, content però insatisfet alhora. Ho haig de donar tot, em vaig repetir constantment. Haig de creure en les meves capacitats i saber que puc donar el millor de mi mateix durant dos anys. Ho sé, ho tinc claríssim: la següent setmana d’exàmens serà diferent. Ja veureu tripulants d’aquest vaixell, m’agrada demostrar que puc i callar a la gent. Vull que m’alabin, vull ser l’alumne que aconsegueix tot el que es proposa. Després d’aquesta travessia més moguda, tot es calmarà. Aquest dissabte a la tarda jugo contra un dur equip, així que em servirà per a desconnectar i centrar-me en allò mateix. Ara a seguir i a poc a poc demostraré que puc. Jo sóc jo i les meves circumstàncies, així que som-hi. Il·lusió, força i constància.