Continuar treballant.

La vida mai et dóna el que vols quan ho vols. Això és el que ens ha passat avui al camp del Sant Andreu de Natzaret, equip badaloní ple de jugadors grans i forts amb ganes de menjar-se el món, com nosaltres. Escric això bastant emprenyat amb mi mateix, ja que no he rendit com havia de fer-ho. La derrota ha sigut totalment digna i només per un punt, però podríem haver guanyat. Podríem haver guanyat perquè som millors, però ens falta aquell to físic que molts cops determina situacions claus durant el partit. L’equip no hi ha respòs malament en cap moment i, de fet, hi ha hagut parts del partit realment maques que feien que ens sentíssim orgullosos de poder tenir l’oportunitat d’estar allà i de jugar amb qui estàvem jugant. Però sempre volem guanyar. La victòria va per sobre de tot perquè ens fa ser feliços. La derrota, ens fa estar més units i creure molt més en nosaltres mateixos com a integrants d’un sol bloc: el club de bàsquet Sant Gervasi. És el primer partit que perdem i la primera patacada dolorosa de la temporada. Potser en venen més, però ara ja tenim l’escut perquè no ens facin tant de mal possibles derrotes en un futur immediat. Tres a un (3-1) és el nostre balanç i encara ens queden un mínim de vint-i-dos partits més. Vint-i-dos partits per a demostrar que som l’equip que vol guanyar la lliga, vint-i-dos partits per a créixer com a equip, però sobretot, vint-i-dos partits per gaudir d’aquest meravellós esport anomenat basquetbol. Sempre més i millor. Continuem amb la travessia.