La setmana més dura.

Tercer viatge en aquest vaixell i seguim amb la ruta. Estimats lectors, avui vull parlar sobre la setmana més dura que, de moment, he tingut durant aquest curs i que, potser, hagi pogut ser la més dura de tota la meva etapa al batxillerat: la primera tongada d’exàmens. Estareu pensant que estic exagerant i que de tot se’n poden treure coses bones. I tant, clar que hi puc treure bones conclusions que m’ajudaran a fer que tot torni a ser millor,  però he desconfiat de la gent. M’explico. M’he cansat de sentir a dir que el batxillerat no és com l’ESO, que els exàmens són més difícils i que s’ha de preparar tot millor. Jo, tot innocent i pensant que tot aniria bé, he seguit el mateix ritme d’estudi que a l’ESO, simplement amb una mica més d’intensitat i d’hores davant dels maleïts llibres. Els resultats no seran catastròfics, no suspendre ni la meitat dels exàmens, però jo, que sóc una persona que es preocupa molt pels estudis, no estic acostumat al fet que els exàmens vagin tal com m’han anat. He après, gràcies a això, que la meva dinàmica d’estudi haurà de canviar i que haig de confiar més en l’opinió de la gent i en el que els professors em diuen.

Àlex, has començat una etapa difícil i només t’has de ficar en el cap que t’hi has de posar amb més intensitat i treballar-ho tot més si realment vols la teva recompensa al final de curs. S’ha de ser més constant i escoltar més la gent. Si et fiques això en ment, tot serà millor i podràs tornar rendir com realment vols fer-ho.