Un entrenament diferent.

El vaixell ja ha salpat i és l'hora d'endinsar-nos en el diari. M’agradaria compartir amb vosaltres el que em va passar fa dos dies. Tirem enrere en el temps i situem-nos en el dia trenta d’octubre a les vuit del vespre. La nit havia caigut i ja no hi quedava gairebé ningú al camp d’entrament. Els alts i grans jugadors del primer equip, que són qui acaben tancant l’escola dia rere dia, eren els únics que observaven amb deteniment el nostre entrenament.

Doncs bé, tot anava com havia d’anar i el preparador físic ens va enviar a escalfar just a davant del pavelló. Ens deia repetidament que féssim correctament els exercicis, que si no prendríem mal i no treballaríem els músculs de la millor forma possible. Dit i fet, concentrats i capficats, vam fer-li cas i ens ho vam prendre amb la cura necessària. Seguidament, vam fer els típics exercicis per a tonificar i a dos quarts de nou ens va enviar cap a la pista, on ens esperava el nostre entrenador realment pensatiu. Suposo que era perquè la lliga començava d'aqui tres dies. Ens explicà les coses corresponents i començarem a entrenar. 

Passava l’entrenament i tot anava sobre rodes. Mateixes jugades i mateixes explicacions. Quan quedaven deu minuts per a les nou i portàvem exactament vint minuts de pràctica, un company va llençar a cistella. Tres, dos, un i començà el meu calvari: en saltar, vaig tocar la pilota amb la punta del dit índex, i un company em va trepitjar. Trepitjada, turmell doblegat i dolor, molt de dolor. Ràpidament i ajudat per l’entrenador, vaig sortir de la pista. Gel, repòs i ganes de plorar. 

El fisioterapeuta em va diagnosticar una lesió de dues curtes setmanes. Es va quedar en un ensurt. El que podia haver sigut fractura per arrencament, va ser una distensió en el lligament tibial anterior. 

Als vestidors ja vaig comunicar a la meva família el contratemps que havia tingut, però que no es preocupessin. Saben que sóc fort i simplement lluitaré per a poder tornar a les pistes el més ràpid possible. Perquè companys, vosaltres que heu salpat amb mi, heu de saber que tornar vol dir regressar més fort que mai, amb més força i amb més il·lusió. Seré fort i creuré en mi mateix. Seguim amb el trajecte, ja queda un dia menys per a poder tornar a les pistes.