Col·lectivitat: som equip.

Seguim en aquest llarg viatge per a parlar, de nou, de bàsquet. Escric aquesta part del diari feliç, molt feliç, com la resta de companys de l’equip. Com a capità, només puc estar orgullós. Ahir dissabte vam fer un senyor partit de basquetbol. Ofensivament vàrem ser una màquina d’anotar, tot ens entrava, no fallàvem res. Començarem el partit amb un impressionant nou de nou en tirs de camp i defensivament érem com aranyes: atrapàvem i paràvem tota pilota i tot jugador que estiguis a prop nostre. Va ser espectacular. L’altre equip estava desesperat, no sabien que fer ni com parar-nos. Espectacle pur, així és com es juga al bàsquet:  amb concentració davant i amb intensitat darrere. El marcador final parla per si sol: 53–74 contra un equip que està per la part de dalt de la classificació i que és un rival directe. L’entrenador, pletòric i orgullós per la feina feta, va felicitar-nos i ens va convidar a seguir així, donant-ho tot per l’equip i esforçant-nos individualment. El partit perfecte, l’oda al basquetbol, va ser ahir dissabte catorze de novembre a tres quarts de sis. Impressionant, visca el bàsquet.

Ah,  m’oblidava del crit de guerra: 1, 2, 3 SANGER! Sóm equip.