La meva opinió sobre
l’article publicat per Màrius Serra a “hoteldilluns” és molt bona. Opino que té
raó en pràcticament tot el que diu i ens fa arribar el missatge de forma clara
i directa, tot i que a vegades el text ens pot confondre una mica deixant a caure
alguna cosa. Utilitza la ironia de forma molt correcta i ens deixa entreveure
veure la seva opinió.
Màrius Serra utilitza
aquest article per a fer una crítica a com està actualment la poesia i, de
forma indirecta, criticar a la política que avui en dia s’està duent a terme en
aquest país (de fet, ara mateix no tenim ni govern).
Ens parla del “fernandisme”
irònicament dient-nos que la família Fernández Díaz “ha decidit fer una
aportació decisiva a la popularització de la poesia mitjanánt la tècnica MM (m’aixeco
i me’n vaig). Òbviament, aquesta frase és totalment irònica perquè no es fa cap
aportació decisiva a la popularització de la poesia, ja que aquest món, en la
meva humil opinió, és un món cada vegada més marginat on és molt difícil triomfar.
Gràcies a l’impuls del "fernadisme”,
el poema de Dolors Miquel entra en una antologia diferent i podria formar part
de la Fira del Llibre Prohibit. Però no només aquest poema (que és el poema de
la discòrdia) formaria part.
Gràcies a Fernández Díaz,
de material no en faltarà i ens parla d’alguns poemes que podrien formar part
d’aquesta antologia, ja siguin en català (autors com Carles Hac Mor, Biel
Barnils o Miquel Bauçà) o en moltes altres llengües (autors com León Felipe,
Allen Ginsberg o Charles Baudelaire) perquè no pateixi cap integrant del "fernadisme”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada