De tant en tant m’agrada
reflexionar sobre temes diferents i escric sobre ells. Aquests temes són simples
però a la vegada complexos, i escriure sobre ells em fa desconnectar i sentir-me
millor amb mi mateix. Així doncs, estimat tripulant, permet-me reflexionar
sobre el que m’importa i el que no m’importa.
Doncs a mi m’importa
la vida. L’adoro. L’estimo. Però m’agrada viure-la a la meva manera. Que els hi
donin a aquells que m’intenten fastiguejar dia rere dia. Sóc i seré feliç fins
al final dels meus dies, així que qui no concebi la vida com jo, té un
problema. Hem de riure fins que faci mal. És sa. És la vida. Això m’agrada a mi
i em fa seguir endavant.
I a mi que m’importa
el que pensi la gent de mi? Les crítiques em fan més fort. Sóc com sóc i punt. No
he nascut per agradar a tothom. No he nascut per a ser amic de tothom. De fet,
portar-se bé amb tothom seria un pèl avorrit, no?
I a mi que m’importen
les adversitats? Lluitaré fins a aconseguir el que jo vulgui. Si alguna cosa m’ho
impedeix, la passaré per sobre. Vull complir els meus objectius per a no
fallar-li a ningú. Veure a la gent feliç gràcies al fet que no els hi he fallat
no es pot expressar amb simples paraules.
I a mi m’importa,
i molt, fallar-li a aquells que estimo. És fotut i fa mal, però no sempre es
pot estar al peu del canó. Tots fallem, ja ho sé, però si algú s’enfada per culpa
meva em fa mal. Des d’aquí, demano perdó a qui pugui haver fallat.
I a m’importa,
encara més, si perdo a alguna persona per sempre. Un amic, un familiar, algú
proper. És el pitjor. És fotudament fastigós. Repugnant. Dolorós. Però s’ha de
seguir. Àlex, mira cap endavant i sigues feliç. Dit queda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada