Escriure, Clarice Lispector (catorze).

Aquesta entrada de la pàgina web “catorze.cat” m’ha impactat. Sí, sí, així de clar: m’ha impactat. M’he enamorat d’ella al primer paràgraf, ha sigut com si veies una noia magnifica, espectacular i amb les idees clares. Per ella, la Clarice Lispector, escriure és intentar entendre/reproduir allò que no es pot reproduir. No puc estar més d’acord, m’explico.

Molts cops pots escriure el que no pots dir amb les paraules ni pots exemplificar amb els gestos. Ens diu que escriure et pot salvar la vida i ens pot ajudar. Està clar que, posar-se a escriure,  no salvarà la vida a ningú, però que ajudarà a què tot sigui molt més fàcil per poder tenir les idees d’una forma més clara, sí.

Llavors, si escriure és tan magnífic, perquè és una maledicció? Doncs és simple, ho és perquè, com diu l’autora a l’entrada, escriure s’imposa i t’arrossega amb força com si fos un vici penós totalment insubstituïble. Quan algú troba en l’escriptura una forma de desfogar-se i sentir-se lliure està maleit, però...beneïda maledicció!!! Tant de bo fossin totes igual.

Una altra frase que m’ha captivat ha estat: “Escriure és beneir la vida quan la vida no ha estat beneïda.” És forta, oi, la frase? Sí, però tot el que té de forta ho té d’esplèndida. Quan tu no ets feliç i trobes en l’escriptura una escapatòria tot va cap a millor i la teva vida acaba funcionant d’una millor forma, estic totalment convençut.

Per acabar, val a dir que aquest article és fantàstic i que hauríem de valorar més el fet d’escriure, ja que ens pot ajudar en qualsevol moment de la vida i, mentre nosaltres vulguem, serà un fidel company de viatge.