Que sapigueu que els exàmens han estat
avançats una setmana i mitja! – ens va dir, entusiasmat, el cap d’estudis de
batxillerat dues setmanes enrere. Però que coi és això? Quina broma!
L’excusa? Molt dolenta: heu d’entendre que
si no els professors no podran corregir els exàmens, i la reunió d’avaluació
cau en res. Ah doncs llavors ho entenc, esperava el coordinador que diguéssim,
però no.
Veureu companys, resulta que jo m’haig de
quedar estudiant fins a les dues de la matinada sense cap problema i ells no
poden quedar-se fins tard “no vaya a ser”, han de tenir el temps que sigui no vagi
a ser que es cansin massa. Repeteixo, quina broma.
Que som nosaltres, doncs? Simples persones
que estan sota una escola que et canvia tot quan a ells els hi convé. De
veritat, això em fa posar malalt. Els exàmens, senyor coordinador, van estar
posats a principi de curs. Els professors haurien d’haver-se planificat les
dates on corregir els exàmens tal com jo em vaig planificar en el seu dia un
horari d’estudi que, per culpa d’això, ha estat totalment canviat perquè
l’ordre d’exàmens també ha variat. Però clar, jo qui sóc? Bah, un simple alumne
que s’ha d’adaptar a les dates que imposen.
Ah, m’oblidava! No intentis negociar un
canvi ni alcis la veu, que sortiràs perdent sense cap mena de dubte. Ni que tot
el curs estigui en contra val. No vam ni arribar a demanar que els exàmens
tornessin a ser com abans (es riurien a la nostra cara), sinó que comencessin
dimecres. Tampoc els hi ve de dos dies, crec jo, i menys amb el cap de setmana en
mig. De veritat, tripulants, que jo no ho entenc. Millor deixar passar el tema
i que tot segueixi el seu curs. Al cap i a la fi, ja no tornem a tenir exàmens
fins dintre d’un mes i mig pràcticament. Som lliures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada